LLIBRE: Adéu als tabús amb el diari vermell de la Carlota


Quan sento que la gent diu “tal llibre o tal pel•lícula m’ha canviat la vida” mai sé què m’ha canviat a mi. Rebem tanta quantitat d’informació que crec que ara un llibre no ens pot marcar, sinó la suma de tots els llibres, pel•lícules, revistes… Em seria difícil saber que m’ha fet canviar, ja que en realitat és una mescla de tot. No obstant, hi ha un llibre que en certa manera si que em va marcar, és diu El diari vermell de la Carlota, de Gemma Lienas.

El llibre relata la historia d’una jove que s’endinsa en el món de les relacions, i amb ell, en la vida sexual. Quan me’l vaig llegir jo tenia la mateixa edat que la protagonista, uns quinze anys, i tot i que ja havia entrat dins d’aquest món encara hi havia coses que no tenia clares, i sovint em sentia malament per coses que no entenia si estaven bé o no, a més tenia mil dubtes i ningú a qui preguntar.

El diari vermell de la Carlota parla de la vida sexual de la Carlota, dels seus dubtes i les seves accions de manera didàctica. Potser us sembla una ximpleria, però el tema sexual, tot i que avui en dia té pocs tabús encara té molts enigmes i misteris, o és que vosaltres ho sabíeu tot als 15 anys?

M’encanta perquè no només és una historia d’amor ñoña de les que m’agraden, és també un instrument didàctic, ens informa de l’avortament, de les malalties de transmissió sexual, de tabús i falsos mites, de mètodes anticonceptius, i d’altres temes relacionats amb el sexe.

El llibre està enfocat a les noies, ja que tracta els temes des de la perspectiva de la protagonista, la Carlota, però la seva publicació va tenir tant d’èxit que va provocar la publicació d’un segon llibre titulat El diari vermell del Flannagan, escrit per Andreu Marti i Jaume Ribera. En Flannagan és el novio de la Carlota i en aquesta obra podem saber el que sent i pensa ell, ja que en el primer llibre només veiem la perspectiva de la noia. I encara em falta dir una cosa més, que em fa gràcia explicar, i és que la historia amorosa de la Carlota no comença als quinze anys, ella ja havia tingut altres relacions i problemes amorosos, que es poden trobar en anteriors publicacions dirigides a un públic més jove, com el llibre: Així és la vida Carlota.

En certa manera El diari vermell de la Carlota no m’ha marcat sol, sinó que han estat tots els llibres que m’he llegit sobre la Carlota, perquè jo he crescut amb ella, vaig tenir la primera relació sentimental al mateix temps que em llegia les seves histories i ella i jo d’alguna manera teníem els mateixos dubtes, la mateixa por i els mateixos problemes, i mitjançant els llibres podia veure com afrontar-los.

Recomano aquest llibre a les noies que encara no s’han iniciat en el sexe, però també a les dones, perquè encara que no es tinguin dubtes sobre el tema que tracta el llibre és molt entretingut i interessant. A més, de ben segur que moltes de les situacions que viu la protagonista us retornen a una època passada i de cop us veieu a vosaltres mateixes fa uns anys, amb aquells nervis, aquella espècie de por, vergonya, o qualsevol altra sensació que hagueu experimentat entorn del sexe i l’amor. I sempre es agradable allò que et porta bons records.

Podeu trobar el llibre a la xarxa de biblioteques municipals:

http://sinera.diba.cat/search~S171*cat?/Xdiari+vermell&searchscope=171&SORT=R/Xdiari+vermell&searchscope=171&SORT=R&SUBKEY=diari%20vermell/1%2C6%2C6%2CB/frameset&FF=Xdiari+vermell&searchscope=171&SORT=R&1%2C1%2C

Per Laura Rodas