MÚSICA: "ELS COLORS DELS MANEL"


No sé si des que van publicar “Els Millors Professors Europeus”, l’any 2008, els Manel han tingut temps de viatjar a Irlanda. Han estat immersos en una gira de 90 concerts i, en acabat, han tingut el temps just de compondre, gravar i assajar els temes per al nou disc, així que sembla difícil que hagin trobat temps per visitar la vella fàbrica de Guiness o els penya-segats de Moher. I no parlo de fer una escapadeta d’un cap de setmana llarg amb Ryanair, sinó de viure-la, de dormir amb una família en una casa particular i ajudar-los a cuinar el dinar de diumenge; d’imbuir-se de l’ambient, el clima, l’humor marca de la casa compartint una lager en un pub i, sobretot, de la música.

I és que “Deu Milles per Veure una Bona Armadura”, el nou disc dels graciencs, sembla posseït per Irlanda. Enteneu-me bé: no hi ha gaites ni paisatges sonors que podrien sortir al Senyor dels Anells. Tot plegat és més subtil. Així com “Els Millors Professors Europeus” era un disc de colors càlids (“Al Mar”, “Ai, Dolors”, “Pla Quinquennal”); “Deu Milles per Veure una Bona Armadura” és clarament de colors freds. És ideal per a un dia de pluja. Les històries continuen sent petites, costumistes, però estan tamisades amb una vel de nostàlgia, potser de melangia. El disc comença amb el trombó de “Benvolgut”, que esdevé el preludi perfecte per a un so més ric, amb més varietats tímbriques i arranjaments més complexos. “La Cançó del Soldadet”, per exemple, aconsegueix amb els aguts d’un piano acostar-se als sons d’una caixeta de música. “Aniversari” té flautes travesseres i violins, “Flor Groga” juga amb l’orgue i “Boomerang” tonteja amb l’electrònica.

És a la part final del disc quan tot, ja definitivament, es cobreix del color verd d’Irlanda. “Criticarem les Noves Modes de Pentinats” és una balada plena de tons celtes i “Deixa-la, Toni, Deixa-la” incorpora l’acordió i unes veus corals que podrien perfectament formar part de “Lord of the Dance”. Per escoltar el nou disc de Manel de franc us haureu d’esperar. Encara no és a l’Spotify (només hi ha “Aniversari” i “Boomerang”, que ja van avançar fa unes setmanes) i al Myspace (www.myspace.com/gatmanel ) no n’hi ha ni rastre. En fi, paciència...

Per Xavi Serra