"Y me gustaría dejar mi Gran Torino de 1972 a alguien muy especial, Tao, siempre que no le arranques el techo como uno de esos chicanos, ni le pintes ridículas llamas como un blanco paleto, ni le pongas un enorme alerón de marica atrás como hacen todos los rollitos de primavera, es horrible. Si puedes evitar hacer todo eso, es tuyo".
Amb aquestes paraules és com acaba la pel•lícula dirigida pel gran cineasta Clint Eastwood. La pel•lícula tracta d’un veterà jubilat de guerra, de la guerra de Corea per ésser més exactes, que deixa passar els dies esperant la seva mort assegut al porxo de casa seva amb un carregament de cerveses, el seu gos i el seu tresor més preuat: un Gran Torino del 1972. Walt Kowalski, el protagonista, ha vist com la seva estimada dona es moria, com la comunicació entre els seus fills deixava d’existir i com el seu preciós veïnat acabava per convertir-se en un barri d’immigrants. El seu veí, un adolescent d’origen asiàtic, intenta robar-li el cotxe amb la finalitat d’entrar en una banda de brètols asiàtics. Tot i així, el noi no ho aconsegueix. La família del noi vol fer-li pagar els danys causats al seu veí. I com ho fan? Deixen el noi a càrrec de Kowalski perquè l’ajudi amb tot el que necessiti. A partir d’aquí, es crea un llaç entre el veterà de guerra que deixa passar els dies i els seus veïns. Aquest llaç provoca en el vell que es pregunti per la orientació de la seva vida, pel que ha fet a la guerra de Corea que el turmenta dia sí dia també i perquè la seva família ha deixat d’existir.
Aquesta pel•lícula, la última fent d’actor de Eastwood, deixa un principi i un final pel que fa a la manera de veure les coses. Qui no està avui en dia, envoltat en algun moment, per immigrants, gent de fora que venen a viure aquí? Aquest fet et fa replantejar la manera de veure les coses. No tothom és bo i no tothom és dolent. Tothom comet alguna que altra atrocitat però té dret a canviar. Aquesta pel•lícula mostra l’amor que pot arribar a sentir una persona per algú d’una altra ètnia, cultura, llengua. I tot i això, arran d’un cotxe verd.
Premis que va recaudar:
2008 va guanyar el premi a la millor pel•lícula, direcció i interpretació masculina dels premis EñE del Cinema Internacional. Va estar, a més, nominada als Globus d’Or per la millor cançó cinematogràfica. A l’any 2010 va guanyar el César a la millor pel•lícula estrangera.
On la podeu trobar? A la xarxa municipal de biblioteques trobareu la pel•lícula :
http://sinera.diba.cat/search*cat/?searchtype=t&searcharg=gran+torino&searchscope=171&submit=Cercar
Per Elisabet Farriol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada