dijous, 5 de maig del 2011

TELEVISIÓ: "POP RÀPID"


És un dimarts a la nit i després d’un dia avorrit i cansat seus al sofà. El que més et ve de gust és riure una estona, relaxar-te. Encens la tele i què hi trobes? Pop ràpid. Aviam de què va...

En principi trobes imatges fosques protagonitzades per personatges peculiars amb ulleres de pasta. Parlen de música sovint i es passen la sèrie bevent cerveses i cubates. Ah! I fent-ho al lavabo del bar. T’enganxa.

Després te n’adones que tota aquesta gent són els anomenats modernos o, encara millor, hipsters. Parlen de música independent i al bar on estan es diu Estraperlo: la sala més in de Barcelona.

A través d’aquests 3 ingredients: modernitat, música i humor jove, avança la sèrie. Segons el que has pogut esbrinar, retrata les aventures –totes les que es puguin viure en un bar- dels The Federicks, un grup de música format pel Fede i l’Albert, dos freaks que intenten fer-se un lloc entre tots aquests hipsters.

La música és clarament protagonista. Està en l’ambient, en el guió, en els personatges i el que és millor, en “directe”. Si hi penses una mica, és obvi que la sèrie serveix com a plataforma de divulgació de músics de casa. Parlen de Mishima o de The New Raemon però tu penses que t’agradaria que toquessin també Standstill, Me and the Bees o Surfing Sirles. Tranquil, ho faran.

També te n’adones que si mires una mica l’entorn en el que es mouen els personatges pots veure exposicions. I és que sembla que utilitzen les parets de l’Estraperlo com una pseudogaleria d’il•lustracions, quadres o fotos.

L’humor que envolta als personatges et sembla àcid i algunes de les situacions una mica tòrrides. Tant pots trobar una “fotògrafa” amb aires de geni, com a un organitzador del festival “Barcelona Sound” o un Miqui Puig fent d’ídol moderno.

La qüestió és que te l’estàs mirant sense dir res i penses que és diferent. Defèn una temàtica poc vista a la tele, i és original i arriscada. Tot i això, algunes de les bromes et semblen massa fàcils, masses “comentaris modernos per a gent moderna”. Tot i això, et dius a tu mateix, l’escena alternativa catalana és cada cop menys minoritària i segurament tingui èxit.

El capítol acaba amb una actuació, igual que ha començat, i et quedes analitzant el que acabes de veure. Està bé, però esperes que la puguin anar millorant, també estaria bé que traguessin una mica mes de suc de tots aquests estereotips que retraten ja que és un tema que dóna per molt. Marxes llavors al llit amb una sensació estranya, no saps si la sèrie està de part dels modernos o si se’n riuen d’ells.

El cas és que t’adorms cantant The New Raemon “…Volveremos a existir. No es una ilusión, lo veo y se me encienden los ojos con la sensación de que nunca estáis preparados para un milagro así...”

Podeu trobar tots els capítols al web de TV3: http://www.tv3.cat/pop-rapid

Per Candela Caballero (http://onadebarcelona.blogspot.com/)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada