Per circumstàncies de la meva vida, fa mesos que la literatura em defuig. Abans era una lectora empedreïda que devorava històries l’una rere l’altra. Un llibre em cremava als dits i era capaç d’estar-me nits senceres sense dormir; llegia cinc minuts mentre feia el dinar, entre els anuncis del telenotícies, mentre sopava, fent una cervesa al bar..., però de cop la literatura va fugir i durant molts mesos vaig ser incapaç de llegir, fins que vaig trobar Steve Toltz i Una part del tot. És el primer llibre que, després d’un buit literari fins i tot insultant, em transporta a la literatura, a aquells pensaments i aquelles emocions que representen un viatge de descoberta del món, en general, i del món personal, en particular.
Toltz teixeix a Una part del tot (disponible a la xarxa de biblioteques públiques) la història de l’ésser humà a través de dos personatges, un pare i un fill, que viuen al marge de les constriccions de la societat sense que, de fet, es puguin desprendre de les estructures socials, culturals i econòmiques, de parets falses i en un equilibri inestable, que hem construït entre tots els darrers mil•lennis. Refent el camí d’on venim, el que som i el que ens espera, Toltz, amb aquesta opera prima, crea un univers de paraules treballades en què desfilen tota mena de protagonistes que viuen vides confuses i estranyes, però que les experimenten amb la màxima intensitat i sempre des de la convicció de la raó i la sinceritat amb un mateix i amb l’espècie. I quan la vida se’ls desfà als dits i perd sentit i l’existencialisme els pren (cosa que li passa a qualsevol que decideixi treure’s la bena dels ulls), regalen al lector frases com aquesta: «As I passed through the gates, the blistered hands of nostalgia gave my heart a good squeeze and I realized you miss shit times as well as good times, because at the end of the day what you’re really missing is just time itself», extreta d’una pàgina d’Internet que recull tot un seguit de citacions del llibre.
De fet, és una novel•la que ve de gust tornar a començar quan encara no has arribat al final, per recuperar el fil d’una història que s’obre més endavant, per entendre l’evolució d’un dels personatges, per tornar a sentir les paraules tal com la primera vegada, per recuperar una idea... I la veritat és que si el comenceu ara, us recomano que marqueu les pàgines que més us arribin i fins i tot que amb un bolígraf o un llapis us atreviu a traspassar la frontera de marcar al marge del llibre el fragment concret que us ha il•luminat (aquesta recomanació sembla un sacrilegi, però us puc assegurar que no ho és).
Una part del tot recull la grandesa humana i, sobretot, totes les misèries que arrossega. Cerca en la vella dicotomia de la bondat i la maldat de l’ésser humà, en el seny que s’estén als límits de la bogeria, en les imposicions místiques i socials a què hem donat forma amb les nostres mans i que ara impedeixen que avancem, succedanis d’una necessitat de comunió amb el món que només existeix des de la raó.
Tot això omple Toltz. Això és el que jo hi he vist. Però, com a bona obra de la literatura que és, segur que cada lector hi troba els seus objectes, les seves citacions, les seves veritats.
Per Eva Pallarès i Sala
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada