dimecres, 6 de juliol de 2011

LLIBRES: "CAP DE TURC"

Hi ha moltes novel•les que et canvien per sempre, Cap de turc es una d’elles. Es una historia que ens explica una realitat que succeeix davant dels nostres nassos y que, sovint, ni tan sols veiem o directament ignorem. Estem farts de veure el terror, l’assasinat, la mort, cada dia als nostres televisors i sembla que no sigui real, que sigui part de la ficció en la que vivim, més pendents dels programes de la tele que de viure. Però, es real i pensar-ho ens espanta.

Cap de Turc va aparèixer a la seva època com una historia innovadora del gènere periodístic: amb implicació en el tema tractat, que analitza en profunditat els fets, las accions, las converses, per fer-nos arribar aquestes histories i que les puguem jutjar nosaltres mateixos. Aquest llibre forma part del periodisme gonzo, que sempre s’ha relacionat amb la revolució i la contracultura, a trencar les normes. Els autors d’aquesta vessant (també ho és Thompson amb el seu llibre Los Ángeles del Infierno), mostren les seves idees en contra de les autoritats i el poder, figures que, sovint, s’utilitzen per ser parodiades. Ho fan en un to de denuncia: es pretén mostrar actes ocults terribles. En el cas de Cap de Turc, Wallraff denuncia la vida dels immigrants que vivien a Alemanya als anys 80.

Per aconseguir el seu objectiu, que es denunciar la situació del immigrant, es disfressa d’Alí, un home turc que viu a Alemanya. Ho fa per poder viure de primera mà els problemes que es troba aquesta gent quan es disposa a treballar o, directament, a viure. La manera de disfressar-se de l’autor es magistral, ja que ell es un alemany ros i d’ulls blaus i s’acaba convertint en un turc moreno d’ulls foscos, que parla malament l’alemany. I treballa a una mina sota terra, a un restaurant de menjar ràpid o fent de cap de turc en experiments científics. La valentia de Wallraff es admirable, ja que fa tot això sense ajuda, i no es una experiència exempta de perill. S’infiltra fins les últimes conseqüències: Sofreix racisme per part dels seus caps, fred, hostilitat, odi, malalties...

Aquest llibre es dels 80, de quan l’autor era jove però no us penseu que ha canviat gaire. Fa pocs mesos va sortir el seu nou llibre: Con los perdedores del mejor de los mundos. En to de denuncia social, com a Cap de Turc, es disfressa de diversos personatges: un treballador de la cadena Starbucks, un empleat de una línia d’atenció telefònica, un negre o un indigent.

Pot ser al mon no hi ha justícia, però encara queda gent valenta.

Podeu trobar ambdós llibres a les biblioteques de la Diputació.

Per Laura Pallarès


Cap comentari:

Publica un comentari