El 23 de març passat Akira Kurosawa va complir noranta anys. Si fem cas de les creences budistes de la seva terra, el cineasta japonès deu campar reencarnat en algun samurai retirat o en un pagès de la illa d'Okinawa o en un estudiant de cinema de Tòquio. Quan parlem de cinema japonès parlem d'Hayao Miyazaki, de Takeshi Kitano, de Shohei Imamura o de Nagisa Oshima però sobretot del trio de mestres: Ozu, Mizoguchi i sobretot Kurosawa. El 6 de setembre de 1998 ens deixava Akira Kurosawa. El cineasta més influent de la seva generació i una de les figures de la cinematografia mundial. Diuen que el més occidental de tots. Potser perquè va saber recollir les influències del cinema d'arreu (sobretot el de Hollywood) tot conservant-ne l'essència. Influències retroalimentades també amb noves pel·lícules. Us sonen “Los siete magníficos” o “L'últim home”? Doncs estan basades en les kurosawianes “Los siete samurais” o “Yojimbo”. I la cosa no s'atura aquí. Kurosawa va adaptar Shakespaere a “Trono de sangre” (Macbeth) o “Ran” (El rei Lear). Arguments, tots ells, universals. Fins i tot trobem la petjada argumental de Kurosawa a les aventures de Luke Skywalker, Han Solo, la princesa Leia i Darth Vader d'en George Lucas. Precisament va ser el cineasta i productor nord-americà el que va ajudar econòmicament Kurosawa en els seus darrers films, com en la poètica “Madadayo”, un homenatge a la figura del mestre per part dels seus alumnes. Kurosawa, que a finals dels setanta va caure en una depressió terrible que el va portar a un intent de sucidi, va tornar a tenir l'èxit que havia recollit als cinquanta amb “Derzu Uzala”, guanyadora de l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa l'any 1975. La recomanació d'aquesta setmana bé es podria fer d'aquesta peli, un cant a la natura, l'amistat, a la inocència i a la saviesa popular. Aquests dies podeu gaudir de l'Homenatge que li fa la Filmoteca de Catalunya, però també el podreu recuperar a les biblioteques del vostre poble o ciutat. Potser molts de vosaltres penseu que el cinema japonès és aborrit. Descobriu Kurosawa i veureu l'espectacularitat del cinema japonès. Un director que va saber retratar l'ofici i condició del samurai com ningú ho ha fet. Potser per anar entrant al personatge us recomano “Rashomon”, o com explicar una història des de diferents punts de vista i tots vàlids per demostrar-nos les diferents cares d'una mateixa història. Una peli que és un veritable prodigi narratiu. Podeu seguir amb “Ran” un film èpic sobre les lluites feudals entre tres germans i els seus respectius regnats. Brutal!
Prepareu una tarda de cine amb l'harmonia i espectacularitat de Kurosawa i si cap dia trobeu una còpia de “Los sueños d'Akira Kurosawa” no dubteu a trucar-me, només és la darrera pel·lícula del director, produïda per George Lucas i impossible de trobar.
Arigato
Trumbo D.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada