dijous, 8 d’abril del 2010

RECOMANACIÓ MÚSICA: "MGMT – LIDIANT AMB LA BOGERIA"

per Xavi Serra

“Let’s make some music, make some money, find some models for wives”. Quan Andrew VanVyngarden i Ben Goldwasser van escriure aquesta frase durant el seu darrer any al college somniaven en formar una banda de rock i triomfar. I així va ser. El tema al que pertany aquesta frase, Time to Pretend, va catapultar el disc de debut dels MGMT, Oracular Spectacular, a la fama mundial. Que el teu disc de debut sigui la òstia és guai: “This is our decision, to life fast and die young. We’ve got de vision, now let’s have some fun”; però hi ha un inconvenient: fer el segon disc és una patata calenta de pebrots.



I en això estan els MGMT, que des de fa pocs dies ens permeten escoltar el seu nou disc, Congratulations, en streaming al myspace (http://www.myspace.com/mgmt). Per sortir airós del repte que suposa publicar la continuació d’un disc amb hits tant poderosos com l’Oracular Spectacular hi ha dues opcions: incloure-hi hits encara més bèsties que el primer o; en canvi, passar de tot i fer un disc sense ni un sol single. Si tries aquest camí cal fer-ho evident: has de dir-ho obertament; fe-ne bandera; fer-se el xulo assegurant que tenim els sants collons de pretendre arribar al gran públic amb un disc on no hi ha cap tema que cap ràdio pugui aprofitar.


Congratulations, que es pot comprar a partir del 13 d’abril, és un disc complex, compacte, intens... Abunda en la psicodèlia del primer però hi afegeix encara més instruments, més capes i més falsets. És d’una qualitat indubtable però no el ballarem com a bojos aquest estiu en cap nit humida ni ens quedarem afònics corejant-ne els riffs en cap festival (recordeu Kids!). Les referències a la psicodèlia dels 60 i al swinging London són òbvies (It’s working, Siberia Breaks) i fins i tot explícites, com en el tema Song for Dan Treacy, dedicada al líder dels Television Personalities. També hi ha referències als 70’s; i també són explícites, com amb el tema Brian Eno, un dels grans popularitzadors de la música feta amb sintetitzadors. Potser la única concessió a la comercialitat és Flash Delirium, que conté els riffs electrònics que han fet la banda tant popular.


Quan els pregunten de què va el disc, VanVyngarden i Goldwasser expliquen que es va fer mentre intentaven lidiar amb la bogeria que va suposar l’èxit d’Oracular Spectacular. Asseguren que, enmig de tot allò, no se sentien gens naturals. Doncs això: Congratulations és un disc zero natural. És barroc, èpic, romàntic... “We’re fated to pretend... to pretend...”, acaba la cançó...



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada