diumenge, 18 d’abril del 2010

RECOMANACIÓ MÚSICA : "SONIC YOUTH"

per Xavi Serra

Un colega que d’això de música en sap molt em va explicar una vegada que el nom d’una banda no havia de ser només un nom, sinó que havia de connectar amb la proposta que es volia fer arribar a la gent. Sembla una obvietat, però formacions com The Hours (les hores), The Streets (els carrers) o The Sounds (els sons) es van perdre aquest capítol en concret de Barrio Sésamo i ho han pagat amb la pràctica indiferència de les masses. És el que té... No és el cas de Sonic Youth. Van triar un nom que feia la cosa, o al revés... Quan van començar eren joves i eren sònics: personalitat, actitud, distorsió, pedals a punta pala... Daydream Nation, el seu disc més celebrat, és un homenatge al caos ordenat, al soroll al servei de la melodia, a la destrossa indiscriminada de timpans... Han passat els anys, i els Sonic Youth ja no són joves i, d’alguna manera, havien deixat de ser sònics. En els seus darrers dos àlbums (Sonic Nurse i Rather Ripped) havien mostrat més gust pel punteig que per la seva caracterísitca rascada compulsiva de cordes de guitarra. No són mals discos. És més, són bons discos. Però a Eternal (Matador Records, 2009) tornen a ser els Sonic Youth. Al cap i a la fi, la joventut està en l’esperit i mai és tard per distorsionar. Tastemakers, el tema que obre el disc, ja és un avís. Anti-Orgasm, fosca de pebrots, és una descàrrega adrenalítica que no fa honor al seu nom. Antenna és l’excepció que confirma la regla i Poison Arrow és una canya. Total, que els de New York estan en plena forma i els tindrem per aquí el 18 d’abril (sala Razzmatazz). Segur que l’entrada no és barata (el rock es paga, amics...), però si sou del club TRESC (www.tresc.cat) podeu entrar en el sorteig d’entrades que hi fan. Això sí, si us toquen no sigueu cabrons i no m’ho refregueu per la cara (jo no he tingut tanta sort...) i, sobretot, agencieu-vos uns bons taps per les orelles. Si us passa com a mí i us quedeu sense entrada, res com l’spotify o el myspace: http://www.myspace.com/sonicyouth




2 comentaris:

Anònim ha dit...

molt bo!

Anònim ha dit...

Qui és aquest Xavi Serra? El seu nom promet, l'ha ben escollit (és nom artístic?): serra... la que fa servir per estripar (d'estrip i de tripa) la cosa aquesta de la música.
Veient l'article em vénen ganes d'anar al concert...llàstima que fos abans d'ahir no l'altre. La propera vegada, doncs!
Esperem més articles teus, Xavi (de repartir joc?)

Publica un comentari a l'entrada