dilluns, 7 de juny de 2010

LLIBRES:“Corona de Flores"

Per Jordi Sànchez

Tot i que confesso no acabar d’entendre els motius que porten a El Asesino de la Esperanza a cometre les maldats descrites en aquesta novel·la gòtica ambientada a la Barcelona del segle XIX, he disfrutat llegint-la per la pròpia evolució de la història, per la seva ambientació i els seus personatges.


Celebro doncs aquesta “Corona de flores”, la nova novel·la del barceloní Javier Calvo. Els seus personatges. Són caricaturescos, grotescos, esperpèntics, i fàcils d’imaginar com a protagonistes d’una novel·la gràfica o un dibuix animat. Personatges que en molts casos tenen un toc d’originalitat, com Menelaus Roca, agorafòbic i fotofòbic, a qui molts anomenen Trasgo. O l’inspector provincial Semproni de Paula, fàcil d’imaginar com un Martí Galindo en clau malvada, molt malvada. Tots els personatges sumen, des dels principals als menys rellevants, des de Max Téller (potser poc aprofitat) a la mare tísica d’Aniol Almarrosa, xutada d’heroina fent bafos al sanatori. Tots donen vida a aquesta grotesca, sòrdida, malsana però divertida aventura on els extres, com si fós una super-producció cinematogràfica, tindrien la cara de Charles Montgomery Burns, l’amo de la central nuclear d’Springfield als Simpson. Tots ells. Tant els homes com les dones. I és que sovint, els personatges creats per Calvo són lletjos i repulsius.

Un altre dels mèrits de la novel·la és la seva cuidada ambientació, l’aconseguit retrat que fa de Barcelona, dels seus carrers, dels seus racons, recuperant espais desapareguts de la cituat, i descrivint-la com un animal que s’arrossega sota el Dosel de Sombras (la contaminació generada per les diferents indústries de la ciutat) amb l’espina dorsal formada per xemeneies. Una ciutat que creix fora muralla però que encara és plena d’enderrocs, com en un quadre romàntic. Barcelona és un personatge més.

Javier Calvo mostra una envejable imaginació, potser és una de les veus més originals de l’actual panorma literari en castellà. Sense rebutjar a l’entreteniment, i amb un cert aire gamberro, és capaç de crear una història espectacular i seductora, amb frases d’alçada (“Lo que sucede a continuación es demasiado rápido para que parezca otra cosa que una sucesión casi fortuita de ocurrencias momentáneas y vectores de fuerza desencaminados”) i moments genials com l’aparició de multitud d’espiadimonis a l’indret d’un dels crims, o les seqüències finals narrades en plena inundació de la ciutat. No obstant, aquesta imaginació a vegades es desborda una mica massa, com en el cas de la descripció de la ciutat subterrànea. Però ho perdonarem. Servidor ha sentit tota mena de comentaris al voltant d’alguns indrets propers a la Catedral de Barcelona, i amb històries tant pintoresques com aquesta, és fàcil que el lector doni llicència a l’autor perquè el porti per camins inescrutables.



Títol: Corona de flores

Autor: Javier Calvo

Editorial: Mondadori

És una novetat editorial, però ja està disponible a la Xarxa de biblioteques de la Diputació de Barcelona.

Per Jordi Sànchez.
 
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada