El relat comença en el moment en el que els serveis secrets espanyols, com els de la resta de països, comencen a investigar les acusacions dels Estats Units sobre Iraq en quant a les armes de destrucció massiva i el seu recolzament a Al Qaeda. Sebastián Villanueva, cap d'intel·ligència exterior del CNI (Centro Nacional de Investigación), dirigeix aquesta missió a través de la seva xarxa de col·laboradors iraquins. Mentre ell i el seu equip redacten informes negant allò dit per Bush, el seu govern liderat per José María Aznar fa oïdes sordes i decideix creure's abans a EUA que al CNI. Amb l'inici del conflicte la xarxa de Sebastián està entre les cordes, els seus col·laboradors estan en perill i el director del CNI, Pato Borrego, decideix no tramitar els passaports que demanen. “Literalment es van quedar sense cobertura”, diu Martín de Pozuelo. I volent evitar spoilers – es tracta d'un fet històric – aquesta negativa acaba amb l'assassinat de 8 espanyols dels serveis secrets no a causa d'un atemptat terrorista com es va dir aleshores, sinó per una conspiració.
La novel·la, acabada de publicar i ja en la tercera edició, és la primera ficció en la que s'aventuren els dos periodistes. En el llibre es conjuguen els esdeveniments dels primers mesos de la guerra d'Iraq amb les interioritats del CNI amb uns personatges ficticis amb història d'amor inclosa. Es tracta d'una realitat dramatitzada lligada magistralment que descoloca al lector ja que no sempre és capaç de distingir entre el drama i la veritat.
Així doncs, la primera pregunta és obligada: Què és realitat i què és ficció? Repeteixen la mateixa resposta que ja van donar en el seu moment en una entrevista al seu diari, La Vanguardia: “Un 65% de realitat i un 35% de ficció”, assenyala Martín de Pozuelo. “Però d'aquest 35%, el 90% obeeix a la realitat”, afegeix Bordas. El cap d'intel·ligència exterior i la seva analista, Margarita, són els protagonistes creats per desenvolupar la trama. Tampoc es real Pato Borrego, director del CNI, i els periodistes neguen que el seu personatges es correspongui amb Jorge Vizcaya, el veritable director del centre en aquells moments. Martín de Pozuelo els defineix com “personatges puzzle”.
Amb més de trenta anys d'experiència a l'ofici, els dos periodistes d'investigació també són autors d'assajos o grans reportatges publicats en format llibre com La cosa nostra, sobre la mafia. O altres publicacions per separat, com és el cas de Los secretos del franquismo, de Martín de Pozuelo.
La següent pregunta també era fàcil: Per què una novela? No es podia explicar aquesta història d'una altra manera? “Perquè ens venia de gust”, contesten tots dos pràcticament a la vegada. Acostumats al llenguatge i l'estil periodístic, admeten que els ha costat adaptar-se a aquest nou gènere ja que mai havien fet un diàleg ni donat vida a uns personatges. Tot i això, la seva satisfacció és evident, convertint-se la ficció gairebé en un nou descobriment: “Dramatitzar et permet posar a cadascuna de les pàgines allò que periodísticament no es pot escriure perquè no es pot demostrar encara que formi part del run-run general”, diu Bordas. Després d'aquesta frase, és fàcil recordar la discussió que Aznar i el rei Juan Carlos I protagonitzen a la novel·la, un fet fictici basat en una relació “poc cordial” entre ells dos, en aquells moments vox populi. “Ha estat difícil trobar el to, el límit”, explica Martín de Pozuelo sobre el paper del Govern al llibre.
Sin Cobertura casi fa honor al seu nom ja que, només un mes abans del seu llençament amb Planeta, l'editoral va anunciar als seus autors que havia decidit no publicar el llibre. Sense gaires explicacions – el seu èxit desmenteix els “motius comercials” - els dos periodistes van veure com després de dos anys i coneixent l'argument, Planeta els deixava plantats. El desconcert va ser curt, ja que en una setmana ja firmaven contracte amb RBA, tot i que van haver de fer alguns canvis: “Li vàrem treure una subtrama de gairebé 100 pàgines perquè volien una història més directa”, comenta Bordas, mentre Martín de Pozuelo es lamenta per la pèrdua d'aquesta història que explicava més a fons els engranatges del CNI.
Les més de 400 pàgines que conformen Sin Cobertura són fruit de les investigacions que els dos periodistes feien mentre es produien els fets ja que, és el cas de Martín de Pozuelo, publicaven sobre allò. Unes investigacions que es veuen reflectides al llibre i que són possibles gràcies a tres dècades a la professió i a unes bones fonts. “Ens ha costat molt conèixer gent que ens expliqui històries així i ens continua costant”, admet Martín de Pozuelo. Passant per sobre, comenten que han parlat amb gent molt pròxima al CNI, amb membres de la Seguretat de l'Estat o contactes iraquins i també s'han ajudat de documentació i hemeroteca.
Després de més d'una hora, l'entrevista es converteix en una tertúlia entre una lectora curiosa i dos vells amics aficionats a les motos. Entre riures, recorden el so de la Norton Comando que tots dos van tenir i que també gaudeix el protagonista del relat. “A les nostres pròximes novel·les hi continuaran apareixen motos”, comenten entre ells.
Per Dàmaris Moreno.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada